Tweet

(EL BE NEGRE. Barcelona, 27 de maig de 1936)

El meu article sobre l’assassinat dels germans Badia ha tingut el mèrit de no agradar a “Solidaridad Obrera”, orgue estipendiat de l’anarquisme, del pistolerisme i del feixisme espanyol a Catalunya. “Solidaridad Obrera” és un diari macabre. Un dels cretins que la redacten –anarquisme és sinònim de cretinisme intel·lectual–, m’ha dedicat un entrefilet anònim en el qual es queixa del meu “léxico de basura y de prostíbulo”, parla de la nova “mente de perturbado”, diu que ara no és possible que Peer Gynt “disfrute del uso de la razón”, assegura que EL BE NEGRE és un be que “escupe pus” i afirma que la meva “contextura moral está a la altura de las alcantarillas”.

Opina també el redactor anònim de “Solidaridad Obrera” que “Peer Gynt debería ser más hombre”. Reclama que “las acusaciones las avala una firma y que ésta no sea un embozo para la personalidad del individuo que coge la pluma”. Anuncia que “mientras no se descubra este personaje que vomita injurias desde EL BE NEGRE, ells, els redactors anònims de “Solidaridad Obrera”, creuran que “Peer Gynt es el redactor de ‘La Publicitat’ José Planes”. I acaba amb una frase que val un ou. “Esperamos –diu– a que Peer Gynt nos dé su nombre de pila bautismal.”

Peer Gynt és un pseudònim que val per un nom. Peer Gynt ha corregut molt món i ha tingut tractes amb homes de tota mena. Peer Gynt parla anglès amb els anglesos, francès amb els francesos, alemany amb els alemanys, italià amb els italians, castellà amb els castellans. Peer Gynt voldria poder parlar amb cada home la seva llengua. Però Peer Gynt no coneix el llenguatge dels prostíbuls. Suposo que és el llenguatge que parlen els fills de les senyores que donen als prostíbuls atractiu i animació. Si Peer Gynt conegués aquest llenguatge, poden estar segurs els enemics de Catalunya, feixistes o anarquistes, policies i militars de “Falange Española” o redactors de “Solidaridad Obrera”, que per parlar d’ells no n’empraria pas mai d’altre.

Peer Gynt és un catalanista que escriu en català i dóna el seu parer sense fer-se cap nus a la llengua. “Solidaridad Obrera” és un full que fa a Catalunya l’any 1936 la mateixa feina que “El Progreso” hi feia l’any 1906, la feina de disbauxar els obrers catalans per a lliurar-los, quan sona l’hora, lligats de peus i mans, a l’exèrcit i a la policia d’ocupació. “Solidaridad Obrera” és un diari escrit i pensat amb els peus d’uns anarquistes que poden dedicar-se a fer públicament l’apologia del crim perquè a Catalunya no hi ha un ministeri fiscal català. Quan “Solidaridad Obrera” parla de la “muerte de Badía”, confessa i proclama amb desvergonyiment la seva solidaritat moral, si més no, amb els assassins dels germans Badia. Car la “muerte de Badia” fou un assassinat. Executat per elements feixistes? És molt possible i no tindria res d’estrany. Però mentre esperem el descobriment definitiu dels assassins feixistes, tenim a la vista les proves materials de la satisfacció amb què l’assassinat fou rebut pels anarquistes de “Solidaridad Obrera”.

 “Ningú no em privarà de denunciar que a Catalunya Falange Española i la F.A.I. tenen una missió comuna”

Peer Gynt manté la seva tesi acusatòria. Els professionals de l’assassinat i de l’atracament dirigeixen la “Federación Anarquista Ibérica” i, per mitjà d’ella, controlen la “Confederación Nacional del Trabajo”, són els aliats naturals dels feixistes espanyols i dels còmplices, massa nombrosos, que el feixisme espanyol té dintre de l’exèrcit i de la policia de la República. “Ya pueden graznar” els anarquistes de “Solidaridad Obrera”. Tant és que risquin com que rasquin. Ningú no em privarà de denunciar que a Catalunya –i a tot Espanya, davant de la República– “Falange Española” i la “F.A.I.” tenen una missió comuna.

Quant al nom de “pila bautismal” de Peer Gynt, em dirigeixo, per acabar, a “Solidaridad Obrera” amb una proposició que em sembla interessant. EL BE NEGRE publicarà amb totes les lletres el nom de “pila bautismal” de Peer Gynt el dia que “Solidaridad Obrera” publiqui els noms i cognoms:

1. De les tiples anarquistes que la nit del 7 d’octubre del 1934 foren contractades per impressionar [discos] a Capitania General;
2. De l’autor de la informació donant compte de l’assassinat dels germans Badia;
3. De tots els directius de la F.A.I. que no hagin participat mai en l’execució, preparació i instigació d’assassinats i d’atracaments;
4. De tots els autors d’incendis de tramvies;
5. De tots els “obreros” que amb la cara tapada i la pistola enlaire s’han presentat a les fàbriques i obres de Catalunya exigint “solidaridad” en nom del “Comité”;
6. De tots els idealistes dedicats actualment a la manipulació clandestina d’explosius;
7. De tots els constructors i col·locadors de bombes, tant professionals com amateurs;
8. De tots els confidents anarquistes de la policia de Barcelona;
9. De tots els redactors de “Solidaridad Obrera” que no siguin uns agents provocadors i dels que ho siguin també.

Fet…?

I consti que no sóc tan llepafils ni tan piadós com el redactor anònim de “Solidaridad Obrera”.

No demano els noms de “pila bautismal”.

En tinc prou amb les partides de naixença del Registre Civil.

O amb els certificats de la Direcció general de Presons.

 Recerca, tria i edició dels articles a cura d’Anna Ballbona(@Aballbona)