(El Be Negre. Barcelona, 1 d’abril de 1936)
Quina feina hi fa el senyor Ventosa a les reunions que els polítics espanyols enemics de Catalunya celebren a Madrid?
No deu haver-hi a hores d’ara cap catalanista que no s’hagi fet aquesta pregunta. Tots els catalans tenim el dret, tenim l’obligació, d’acarar-nos amb el senyor Ventosa i preguntar-li directament quines són les intencions, quins són els mòbils que el porten a buscar públicament el contacte amb els enemics de Catalunya. Tenim aquest dret i aquesta obligació, en primer lloc, els catalans per als quals el sentiment catalanista és, abans que tota altra cosa, un sentiment de dignitat.
Ha circulat aquests dies per tota la Premsa la fotografia dels caps de les minories d’oposició –d’oposició al Govern que ha tornat l’Estatut a Catalunya-. Al costat del senyor Abili Calderón, magnífica tarota de client de cafè de cambreres de Palència, el senyor Gil Robles. Al costat del senyor Gil Robles, el senyor Goicoechea. Al costat del senyor Goicoechea, el senyor Cid. Al costat del senyor Cid, una rata de sagristia emmetzinada, el senyor Lamamie de Clairac. Junt amb aquests cinc homes, el senyor Ventosa i Calvell.
Hem de rebutjar la hipòtesi que, retratar amb aquests […] cada un dels quals té guanyat cent vegades el títol d’enemic de Catalunya, únicament pel gust de fer-se retratar.
“És una manera com una altra de preparar la guerra civil a Catalunya”
El senyor Ventosa i Calvell va amb els enemics de Catalunya perquè considera que té interessos comuns amb ells. No és això, senyor Ventosa i Calvell?
I bé, el cas del senyor Ventosa i Calvell és un cas com un cabàs. La seva història dels darrers anys és un escàndol públic. La seva indiferència dels darrers anys és un escàndol públic. La seva indiferència davant del martiri de Catalunya durant la dictadura és coneguda de tothom. Ningú no ha oblidat les mostres d’adhesió que el senyor Ventosa i Calvell va oferir al nét de Felip V immediatament després de la seva caiguda.
Al senyor Ventosa i Calvell correspon el trist honor d’haver iniciat la primera gran campanya de sabotatge de la República, anticipant-se d’uns quants mesos al general Sanjurjo i al senyor Lerroux, organitzadors de la conspiració contra l’Estatut de Catalunya. El senyor Ventosa i Calvell creu que és compatible amb la seva dignitat de català el donar conferències contra la República sota la presidència del senyor Calvo Sotelo. Amb una tranquil·litat de consciència que no té res d’envejable, el senyor Ventosa i Calvell es gira d’esquena a Catalunya i fa política a Madrid amb el senyor Calderón, el senyor Gil Robles, el senyor Goicoechea, el senyor Cid, el senyor Lamamie de Clairac. Cinc homes que avui –per molts anys ho puguem dir– no poden passar la frontera de Catalunya sense exposar-se a sancions.
Hem de considerar que el senyor Ventosa és l’agent d’enllaç entre la Lliga Regionalista i els partits espanyols enemics de Catalunya? Persisteix, pel que es veu, l’aliança del 16 de febrer. L’Espanya del senyor Gil Robles, del senyor Goicoechea, del senyor Lamamie, l’Espanya del noi Primo de Rivera, dels “caballeros” del 10 d’agosto, l’Espanya de la misèria, de la gana, de la brutícia, de la violència, de la tinya, del tracoma, l’Espanya que ha donat a Catalunya el magnífic tractament colonial que tots sabem, està seriosament amenaçada de mort.
El senyor Ventosa s’identifica amb aquesta Espanya.
És una manera com una altra de preparar la guerra civil a Catalunya.
*Les […] són indicació d’una paraula o fragment esborrat.
Una recopilació d’Anna Ballbona (@Aballbona)