(EL BE NEGRE. Barcelona, 5 de febrer de 1936)
Tinc l’honor i la satisfacció de comunicar al públic en general, i als diaris catalans en particular, que ha estat aixecada la censura de Premsa.
No em diguin que d’això ja fa temps, que tothom ho sap i que es veu que visc a fora. Visc a fora, però no vinc de l’hort.
Hi havia la censura establerta per decret. Durant un any i tres mesos la censura va funcionar amb un rigor i una precisió perfectes. Tots els interessats estaven contentíssims: el bisbe Irurita, La Veu de Catalunya i el general Sánchez-Ocaña, els militars i els capellans, els atracadors, els regionalistes, els magistrats i els estraperlistes. Catalunya era una vinya amb el propietari a la presó per delicte de catalanitat. Els raïms estaven a la disposició dels gossos i dels eixerits.
Després d’un decret en ve un altre, i un dia va venir el decret aixecant la censura. Si l’existència de la censura interessava a tota l’antipàtria, l’aixecament de la censura ha d’interessar, en canvi, el poble català, amb delit i amb passió. Sobre això no hi pot haver dubtes. Des d’un any i mig de mordaça, els catalans han d’estar per força assedegats de saber el que va passar i el que està passant cada dia.
S’han pogut fer passar la set, vostès? Jo gens. Fa tres setmanes que els diaris catalans ho poden dir tot; però, acostumats a no poder dir res, es veu que encara no se’n saben avenir. Trenta anys de llei de jurisdiccions i de consells de guerra, set anys de dictadura i quinze mesos de colonialisme, han donat a la Premsa catalana un plec inesborrable de submissió a la censura. Els censors van i vénen. Els diaris catalans segueixen impertorbablement decidits a no contar les coses, a contar-les malament, a contar-les a mitges, amb un estil emboirat, opac, confús i detestable. Un veritable estil d’aficionats a la censura.
Dir que això és escandalós, és dir la veritat, que no pot ofendre ningú. Avui és el dia, després de tres setmanes de restabliment de la llibertat de Premsa, que encara no disposem d’una relació clara i senzilla dels fets del sis d’octubre a Catalunya. Hi va haver-hi morts. No sabem quants són ni els noms de la majoria d’ells. Hi va haver-hi ferits. No sabem quants, ni on, ni com se diuen. Això no privarà, ben entès, que aquests noms siguin inscrits amb gratitud a la Història de Catalunya.
No tenim una relació del pas del gloriós “tercio extranjero” per Barcelona. Sabem que no fou tan heroic ni tan humanitari com a Astúries, però res més. No hi ha cap repòrter que vulgui fer la crònica de la col·locació de la bandera del “tercio” al cim del Palau de la Generalitat? És cert, per exemple, que el senyor Portela va donar una puntada de peu al cul del senyor Rubí, perquè aquest senyor no sabia que quan el “tercio” ja era fora, la seva bandera seguia honorant el Govern de Catalunya? Hi ha molta gent que s’interessa per la petita història.
“No hi ha cap periodista català que vulgui interessar-se per aquest tema tan suggestiu?”
Un delegat del senyor Duelo priva uns oradors de parlar en català, l’idioma oficial de Catalunya. Com se diu, aquest delegat? Cap diari, que jo sàpiga, no va dir-ho. No els sembla que el nom d’un delegat així és més interessant, per exemple, que els noms dels ciutadans que aquell mateix dia no van fer altra cosa que néixer o morir? Un altre delegat del senyor Duelo -talment a Irlanda, en temps dels “Blacks-and-Tanns”- es treu el revòlver en públic i vol obligar els catalans a cridar “Viva España!” No els sembla que els catalans tenim dret a saber com se diu aquest delegat, quina cara fa i fins on viu i tot?
I al Palau de Justícia. Què han fet, durant els darrers quinze mesos, els magistrats de la que el senyor Gubern, en un moment d’inspiració, va nomenar “la nostra justícia”? Tinc entès que don Jovino no s’ha estat de res, absolutament de res. No hi ha cap periodista català que vulgui interessar-se per aquest tema tan suggestiu?
Em permeto recomanar als meus companys de la premsa catalana una mica menys d’afició a la censura i una mica més d’afició a l’ofici.
Una recopilació d’Anna Ballbona (@Aballbona)