Amadeu Cuito / Fotografia d’Albert Salamé.
Advocat i economista, Amadeu Cuito (Barcelona, 1936) és un home elegant i refinat, veritablement cosmopolita, crescut en el si d’una família catalanista i liberal que va haver d’exiliar-se a França amb l’esclat de la Guerra Civil. És nét de l’influent advocat i polític republicà Amadeu Hurtado (mena una intensa activitat política i jurídica durant el primer terç del segle XX; entre d’altres coses, el 1929 va fundar la revista Mirador), i és fill de l’enginyer industrial i també polític Ferran Cuito (home d’Acció Catalana, com Xammar, va ser el primer director general d’indústries de la República, el 1931). Amadeu Cuito va viure a Perpinyà i a París –és a França on es forma i on coneix Xammar, molt amic de la família–, més tard a Nova York i Madrid, i finalment a Barcelona (des de 1976). Va ser un destacat dirigent del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i col·laborador de Josep Pallach, el seu líder. Ha publicat els llibres El jardí sense temps, Contes d’un carrer estret i Memòries d’un somni, tots a Quaderns Crema. Presideix la Societat d’Amics de Marcel Proust i, com a bon proustià, la conversa xammariana és plàcida i pausada: amb un cabàs de facècies per explicar, sovint amb una espurna als ulls, sembla que el temps desaparegui. Continue reading
