Converses Xammarianes

by

Gemma Ruiz: “Eugeni Xammar hauria de ser una guia per com s’escriu i com s’és insubornable”

Gemma Ruiz (Albert Salamé)

Gemma Ruiz (Albert Salamé)

Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) és periodista cultural dels informatius de TV3. Durant sis anys, va  fer les cròniques teatrals al programa La nit al dia. Presentat per Mònica Terribas, del 2002 al 2008 el programa va esdevenir una referència en la franja de nit de TVC. La seva curiositat voraç l’ha portat a interessar-se per la figura del periodista Eugeni Xammar, sobre qui ha elaborat diverses peces informatives per a TV3. Se’n declara “admiradora absoluta” i el recull d’articles Periodisme figura entre els seus llibres de capçalera: els seus ulls ultraexpressius acompanyen l’apassionament amb què en parla. Tenim aquesta conversa al jardí de l’Ateneu Barcelonès, on Xammar se sentia com peix a l’aigua: en va ser expulsat de jove i va passar-hi moltes estones de tertúlia animada. Continue reading →

by

Llegada a Belfast… Rifles de madera… y de los otros

Vistes del port de Belfast, el 1937.

Vistes del port de Belfast, el 1937.

El Día Gráfico, 26 d’abril de 1914

En Irlanda

La travesía de Liverpool a Belfast dura diez horas y se hace solamente de noche. Por la mañana, al subir a cubierta, el “Graphic” navegaba ya en las aguas quietas de la bahía de Belfast. El paisaje es de una belleza discreta y sonriente. A la izquierda, desde Helens Bay hasta la capital, una serie de pueblecillos minúsculos, y entre ellos, en medio de parques frondosos, las quintas magníficas de los magnates de las grandes industrias del noroeste de Irlanda. Más lejos, la orilla derecha aparece envuelta en una neblina ligera que los rayos de un sol vacilante no han conseguido todavía disipar. El mar es de un azul pálido y transparente. Los árboles y las colinas son de un color verde muy claro. Líneas y colores son de una rara suavidad. Únicamente  el viento, un viento violento y agresivo, parece como un mensaje de estos hombres emprendedores y violentos que pueblan el Ulster. Este aire seco y veloz corta la piel como la hoja afilada de un cuchillo. Continue reading →

by

Amadeu Cuito: “Més que esperit crític, Xammar és un home que té llibertat d’esperit”

Amadeu Cuito / Fotografia d'Albert Salamé.

Amadeu Cuito / Fotografia d’Albert Salamé.

Advocat i economista, Amadeu Cuito (Barcelona, 1936) és un home elegant i refinat, veritablement cosmopolita, crescut en el si d’una família catalanista i liberal que va haver d’exiliar-se a França amb l’esclat de la Guerra Civil. És nét de l’influent advocat i polític republicà Amadeu Hurtado (mena una intensa activitat política i jurídica durant el primer terç del segle XX; entre d’altres coses, el 1929 va fundar la revista Mirador), i és fill de l’enginyer industrial i també polític Ferran Cuito (home d’Acció Catalana, com Xammar, va ser el primer director general d’indústries de la República, el 1931). Amadeu Cuito va viure a Perpinyà i a París –és a França on es forma i on coneix Xammar, molt amic de la família–, més tard a Nova York i Madrid, i finalment a Barcelona (des de 1976). Va ser un destacat dirigent del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i col·laborador de Josep Pallach, el seu líder. Ha publicat els llibres El jardí sense temps, Contes  d’un carrer estret i Memòries d’un somni, tots a Quaderns Crema. Presideix la Societat d’Amics de Marcel Proust i, com a bon proustià, la conversa xammariana és plàcida i pausada: amb un cabàs de facècies per explicar, sovint amb una espurna als ulls, sembla que el temps desaparegui. Continue reading →

by

Ramon Parellada: “En Xammar era una primeríssima forquilla”

Ramon Parellada / Fotografia d’Albert Salamé

Ramon Parellada / Fotografia d’Albert Salamé

Ramon Parellada (1955) té l’aspecte del geni despistat. Rere les ulleres amples, els seus ulls vius acompanyen una manera d’explicar-se propera i esquitxada d’idees lluminoses. És el propietari de la Fonda Europa de Granollers, un establiment fundat el 1771 i amb set generacions de fondistes al darrere, i del restaurant Senyor Parellada, de Barcelona. Eugeni Xammar va passar llargues temporades a la Fonda Europa, quan ja era gran però encara anava i venia de Ginebra, i abans d’establir-se a l’Ametlla del Vallès. Hi vivia sobretot els mesos de tardor i hivern. Un status que també parla de com eren les fondes en aquest país. Ramon Parellada era petit i va conviure moltes estones amb Xammar: sopava amb ell, que li “ensenyava” francès –les cometes vénen pel mètode–, Xammar se l’enduia a fer volts amb “cotxu” i fins i tot havien compartit dies de Nadal. Trenta comensals a taula, la família Parellada, amb Xammar i Josep Pla. Continue reading →

by

Plàcid Garcia-Planas: “Xammar és la demostració que es pot ser independentista i ser el més cosmopolita del món”

Plàcid Garcia-Planas / Fotografia d'Albert Salamé

Plàcid Garcia-Planas / Fotografia d’Albert Salamé

Plàcid Garcia-Planas (Sabadell, 1962) és redactor en cap d’Internacional al diari La Vanguardia. Ha estat reporter a diferents fronts, com a la guerra de l’antiga Iugoslàvia i al Pròxim Orient, on va cobrir tant la guerra del Golf (1990-1991) com la guerra de l’Iraq (2003), entre d’altres conflictes. Amb Rosa Sala  Rose va escriure El marqués y la esvástica. César González-Ruano y los judíos en el París ocupado, i també és autor dels llibres La revancha del reportero, Jazz en el despacho de Hitler i Como un ángel sin permiso. Cómo vendemos  misiles, los disparamos y enterramos a los muertos. Parla com mira: de forma fixa, contundent, construint una imatgeria eficaç, sempre preocupat en dir exactament allò que vol dir. Fill d’una família del tèxtil vallesà –reivindica el tèxtil allà on va–, s’ha interessat per la generació de periodistes d’abans de la guerra.   Continue reading →

by

Martí Anglada: “Si Xammar hagués estat nord-americà hagués tingut el Pulitzer immediatament”

Martí Anglada / Fotografia d'Albert Salamé

Martí Anglada / Fotografia d’Albert Salamé

El periodista i ara diplomàtic Martí Anglada arriba al cafè Zurich de Barcelona, procedent de París, sabent què vol dir de Xammar. De la mateixa manera que sap què explicarà, després, del procés sobiranista en la cita que té amb ciutadans suïssos. Anglada (1949) s’ha dedicat al periodisme en l’àmbit de la informació internacional des de 1976. Va ser corresponsal a l’estranger per La Vanguardia (a l’Orient Mitjà, Itàlia, el Vaticà i la Gran Bretanya) i el 1984 es va incorporar a TVC, on va ser delegat a Madrid, a Washington DC i en els darrers anys, fins al 2011, a Brussel·les i Berlín. Ha escrit diversos llibres relacionats amb el procés sobiranista català i des del setembre de l’any passat és delegat de la Generalitat a França i a Suïssa. Ara viu a París. Continue reading →

by

Pilar Aymerich: “Xammar tenia l’elegància d’un senyor de Barcelona, d’aquells antics i europeus”

Pilar Aymerich / Fotografia d'Albert Salamé

Pilar Aymerich / Fotografia d’Albert Salamé

El 1972 la fotògrafa Pilar Aymerich acompanya la periodista i escriptora Montserrat Roig a l’Ametlla del Vallès, a fer una entrevista a Eugeni Xammar. S’hi estaran tota la tarda. D’allà en sortirà un reportatge de cinc pàgines per a la revista Serra d’Or i unes imatges icòniques de Xammar. Aymerich (Barcelona, 1943) és una de les grans fotògrafes d’aquest país, amb una àmplia trajectòria que va del reporterisme fins als retrats: immortalitza el bullici dels moviments antifranquistes, de la transició, les protestes feministes, una amplíssima galeria de personatges dels 70 (retornats de l’exili o la jove cultura efervescent), i també l’arquitectura funerària, les actuals reivindicacions contra els desnonaments… Manté l’estudi a Gràcia i, entre d’altres activitats, contribueix al blog periodístic La Lamentable. Continue reading →

by

Quim Torra: “Pràcticament tot el periodisme català estava a les fosques”

Quim Torra / Fotografia d'Albert Salamé

Quim Torra / Fotografia d’Albert Salamé

Quim Torra (1962), ara director del Born Centre Cultural i vicepresident d’Òmnium Cultural, és un dels principals culpables de la revifalla de l’interès, en els últims anys, per Eugeni Xammar i per la generació dels periodistes catalans d’abans de la guerra. De Xammar, en publica la biografia Periodisme? Permetin! (Símbol Editors, 2008), un aprofundit i apassionat retrat de 300 pàgines que en descobreix aspectes menys coneguts. Amb l’assaig Viatge involuntari a la Catalunya impossible (Premi Carles Rahola d’assaig del 2009) va rescatar altres periodistes catalans de l’època de la República, com Just Cabot, Francesc Madrid, Àngel Ferran o Manuel Fontdevila, noms que ha recuperat i editat amb el seu segell, Acontravent. I properament, amb Xavier Pla, editarà un extens volum de cartes de Xammar. Continue reading →

by

Joan Safont: “El que fa entrar Xammar a la gran premsa és la Primera Guerra Mundial”

Joan Safont / Fotografia: Albert Salamé

Joan Safont / Fotografia: Albert Salamé

Joan Safont (Mataró, 1984) ha estat el comissari de l’exposició Eugeni Xammar: el periodista que ens va explicar el món, que ara voltarà per més ciutats catalanes (Girona i Palafrugell) i de la resta d’Europa (Brussel·les, Madrid i París). Periodista i guionista, Safont ha publicat Per França i Anglaterra. La primera guerra mundial dels aliadòfils catalans (Acontravent, 2012) i col·labora amb el diari Ara, la revista Valors i el digital Crític, entre d’altres. Vestit amb americana i corbata, de vegades amb barret, fa l’efecte d’assemblar-se cada vegada més a les personalitats noucentistes a les quals ha dedicat nombrosos treballs. Continue reading →